La competitivitat catalana toca sostre. El sistema de finançament actual ha impulsat les economies de Madrid i Euskadi i ha posat el fre de mà a l’empenta catalana. Si hi afegim el fet que el nivell de vida aquí no és comparable amb el d’altres territoris de l’Estat, el panorama esgarrifa. La revolució que ha experimentat Madrid durant els ultims anys —beneïda per un nivell d’inversió i d’execució d’infraestructures molt superior al de Catalunya— es tradueix en una línia ascendent pel que fa a l’evolució del producte interior brut (PIB), que entre els anys 1995 i 2000 es va enfilar significativament. Entre el 2000 i el 2005 va posar el fre, però només amb un lleu retrocés.

Les dades del País Basc parlen per si soles. Situat sempre per damunt de la mitjana espanyola, l’economia dels bascos no ha parat de créixer. I ho ha fet d’una manera espectacular —amb relació a la resta de l’Estat —en els últims set anys. La raó no s’ha d’anar a buscar en les xifres d’inversions de l’Estat, sinó en la particularitat del model de finançament d’Euskadi.

Del quart lloc al vuitè.
Encara que els bascos es troben a la cua en el rànquing d’inversions estatals —només per davant de les Illes—, el règim foral els permet executar els projectes que no tira endavant el govern central. El model del concert econòmic,
una de les reclamacions històriques d’una part de la classe política catalana, ha comportat que Euskadi s’escapi.
Catalunya, el País Valencià i les Illes, en canvi, dibuixen una línia descendent. Justament aquell model centralitzat que
afavoreix l’economia de Madrid perjudica la catalana. La pèrdua d’empenta d’un dels actius tradicionals del país —la
indústria—, agreujada els últims anys per les deslocalitzacions, explica també aquesta davallada. Un model de finançament que els experts qualifiquen d’injust i la discriminació històrica pel que fa a les inversions completen un panorama poc esperançador si tenim en compte que els pressupostos generals per al 2007, els primers amb el nou Estatut, no s’han
acostat al percentatge d’inversió aprovat a l’Estatut. A més, el 39% dels projectes pressupostats ni tan sols tenen encara la
primera pedra posada.

Més cost de la vida
Hi ha una altra raó que es tradueix en pèrdua de benestar per als catalans. Si s’ajusta la renda disponible en funció del cost de la vida, de la quarta posició del rànquing de l’Estat pel que fa al PIB per càpita, Catalunya se situa a la vuitena. Les Illes Balears baixen de la setena posició a la desena i el País Valencià, del tretzè lloc al setzè.

Sandra Arenas
AVUI